El Castell - Llegendes.

L'origen del castell.
Conten que un dia un general anomenat Maüs, tot defensant la terra contra els forasters, fou ferit i fugí per entre els boscos, de manera que va perdre el seu ajudant, el qual, en veure una foguera a l'indret de Montsoriu s'hi encaminà i hi va retrobar el seu general. Aquest llavors va ordenar construir un castell en aquest punt.

Sobre moros i cristians.
Una vegada un rei moro i les seves tropes varen posar setge al castell de Montsoriu, tot pensant que al cap d'un temps la gent del castell es rendiria perquè els hi mancaria menjar i aigua. Anaren passant els dies i els del castell no es rendien, fins que un dia el senyor del castell de Montsoriu va convidar el rei moro a dinar en el castell. Entre els plats que se li serviren hi havia peix fresc. El cabdill moro, en veure tal cosa, va
desistir del seu setge i va marxar, ja que havia comprès que la gent del castell utilitzava un túnel subterrani per entrar i sortir d'ell.

Sobre bruixes.
En el castell de Montsoriu hi vivia una bruixa dita na Guilleuma. Totes les nits sortia acompanyada per una gran cort de serventes, totes elles vestides de blanc. Donaven voltes a les runes del castell fent una llarga processó, sembrant malura i mals averanys, aconseguint fer perdre les collites a tots els pagesos dels voltants. Va arribar un dia que el rector de Breda va pujar al castell i les va ruixar amb aigua beneita, aconseguint que totes fugissin, d'un bot, al pic de Morou, i d'allí, amb un altre bot, al Gorg Negre de Gualba, on encara fan de les seves.

Romàntiques.
Al punt de la mitja nit treu el cap pel cim de la torre de l'heura la Dama Roja del castell de Montsoriu. Tot despentinada, a la mà dreta hi porta un corn de caça i a l'esquerra una llanterna encesa. Aleshores fa sonar el corn tres vegades. De seguida li respon un altre toc de corn provinent de la banda de Coll de Castellar. Poc després apareix un cavaller vestit de negre muntant un cavall de foc. Cavall i cavaller pugen a la torre, la Dama Roja s'enfila a la gropa del cavall i tots plegats desapareixen en la foscor de la nit.

Riqueses ocultes.
Cada any, per la nit de Sant Joan, quan en el campanar de Breda sona la primera batallada de la mitjanit, s'obre una porta del castell que comunica amb una cambra plena de gra de blat. Qui vulgui fer-se ric ha d'anar-hi aquesta nit i omplir un sac amb tant de gra com pugui abans no acabin de sonar les dotze campanades, ja que la porta torna a tancar-se. Si aconsegueix sortir-ne, no pot mirar el sac fins després d'haver passat la riera. Si ho fa així el gra s'haurà convertit en or, però, pel contrari, si fa el tafaner, només tindrà sorra. I si per mala sort no ha pogut sortir de la cambra haurà d'esperar-se fins l'any vinent, quan torni a sonar la primera batallada de la mitjanit de Sant Joan en el campanar de Breda.

Tradició i història.
Un minyó, vassall del senyor de Montsoriu, va casar-se amb una de les noies més boniques de la rodalia. Per satisfer el vell tribut de vassallatge, un cop casats el nuvi va haver de presentar la núvia al senyor. L'endemà, de bon matí, el nuvi va anar al castell a recuperar la seva esposa. Els guàrdies del castell reberen el noi de males maneres, li digueren que el senyor encara dormia i que hi tornés l'endemà. Així passaren tres dies. El que feia quatre el minyó pujà al castell disposat a tot. Un cop a dalt, el mateix senyor li retornà la muller i li digué paraules burletes i escarnidores. Davant això, el jove es tragué una daga i amb un cop precís travessà el cor del senyor de Montsoriu sense que els guàrdies ho poguessin evitar. Enmig de la confusió creada, els nuvis ho aprofitaren per marxar muntanya avall, anant-se a refugiar al poble. Allí tothom els esperava disposats a defensar la raó del jove matrimoni. Acaba la llegenda dient que d'aquell moviment de la gent del poble en va néixer la guerra dels remences, en la qual els vassalls varen alçar-se contra el poder i els abusos dels senyors.